Consellera de Sant Martí

El valor dels compromisos

2010-04-07T11:19:00.002+02:00

La manca de visibilitat de les aportacions femenines al món del saber, potser arriba al màxim nivell quan es tracta del camp de la ciència i la tecnologia. Generacions de dones han treballat en l’anonimat des del principi dels temps i només molt recentment s’han reivindicat figures tan importants com la d’Hipàtia d’Alexandria.

A petició d’ERC, l’any 2006 la Comissió de Govern del Districte va demanar a la Ponència del Nomenclàtor que dediqués un espai a la internacionalment reconeguda com la mare de la computació, Ada Byron i el 8 de març de 2007 se li van assignar uns jardins interiors a la zona del Campus Audiovisual.

Atès que dos anys després vam constatar que ni tan sols les plaques identificatives estaven col•locades -i els jardins continuaven sent tan desconeguts com la pròpia matemàtica que els donava nom- vam presentar un prec que demanava la col•locació d’una placa que expliqués qui era Ada Byron i com d’important havia estat el seu treball, en un acte públic amb assistència de les destacades entitats culturals i educatives que tenen la seu al 22@. El prec va ser estimat.

Un any després, el nomenclàtor ha col•locat unes plaques identificatives tan vagues que ni tan sols apunten a què es dedicava aquesta dona ,ni quin any va néixer o morir o per què ha estat mereixedora de l’honor de donar nom a un espai de Sant Martí.

Preguntat el regidor en el passat plenari sobre quines gestions havia efectuat el districte per tal de complir amb el compromís contret, la seva resposta va ser digna del seu habitual estil: cap ni una, ni les pensava fer.

Per tant, Ada Byron continuarà sent tan desconeguda a Sant Martí com fins ara, i el regidor incompleix un cop més un compromís amb les dones del districte.

El Departament de Defensa dels Estats Units va crear un llenguatge de programació en honor seu, anomenat llenguatge de programació Ada, i la seva imatge ha aparegut com marca d’autenticitat als certificats de llicència del sistema operatiu Microsoft Windows, però el districte de Sant Martí no li pot dedicar una pedra. Vés per on!

Ada Augusta Byron King, Comtessa de Lovelace, va néixer a Londres el 1815. Va ser la única filla legítima de Lord Byron, però mai no va conèixer al seu pare. Influïda per la seva mare, va estudiar matemàtiques i ciències i va ser deixeble de Charles Babbage, considerat el pare dels computadors. Va esdevenir la primera programadora de la història i a partir de la idea innovadora que un càlcul llarg pot contenir moltes repeticions d’una mateixa seqüència d’instruccions, va descriure conceptes tan habituals als llenguatges de programació com “bucle” o “subrutina” . S’anomenava a si mateixa com “analista”, un concepte molt modern per a la seva època i va dissenyar un programa de càlcul matemàtic per a la màquina analítica de Babbage. Va morir de càncer amb només 37 anys, el 1852.

El conseller Tresserras i l’alcalde Hereu posen la primera pedra del Centre de Disseny de Barcelona

2009-07-06T14:24:00.014+02:00

El futur edifici, amb una superfície de 30.000 m², acollirà el Museu de les Arts Decoratives, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques.

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i l’alcalde de Barcelona han posat dilluns, 22 de juny, la primera pedra de la futura seu del Disseny Hub Barcelona, a la plaça de les Glòries. Aquest equipament de 30.000 m² de superfície forma part de la transformació urbanística de la plaça de les Glòries i serà la seu de diverses col·leccions artístiques que ja es troben aglutinades a les seus provisionals del Disseny Hub Barcelona com són el Museu de les Arts Decoratives, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques.

El cost de l’edifici és de 86 milions d’euros, dels quals el 66% el paga la Generalitat i el 33% l’Ajuntament de Barcelona. A més, les dues institucions crearan un consorci per a la gestió de l’equipament.
Pel que fa al DHUB – Disseny Hub Barcelona, l’Ajuntament ja ha iniciat el procés de licitació de les obres del projecte executiu de l’edifici de nou Centre a la plaça de les Glòries, que estarà finançat amb dues terceres parts per la Generalitat. L’Ajuntament també ha fet obres d’adequació a la Casa Marqués de Lió i al Palau de Pedralbes, on s’allotjaran seus provisionals del Disseny Hub Barcelona. Ambdues institucions també faran un consorci per a la gestió del DHUB.
Abans de poder col·locar aquesta primera pedra, s’han dut a terme una sèrie de processos per adequar l’espai al que s’ubicarà el Disseny Hub Barcelona, delimitat pels carrers Àlaba, Àvila, Avinguda Meridiana i la Gran Via de les Corts Catalanes.

S’han finalitzat les actuacions de desviament del col·lector d’Escultor Claperós, de la llosa de protecció sobre volta de la línea 1 del Metro i la gestió de sòl i els enderrocs de l’àmbit. S’estan executant les pantalles del perímetre del solar i la primera fase de construcció del Disseny Hub Barcelona que inclou l’obra civil, les façanes, les instal·lacions bàsiques associades a l’estructura i la urbanització.

La segona fase, que està previst que s’iniciï durant l’any vinent, contempla les instal·lacions específiques de l’edifici, les instal·lacions d’urbanització, els aparells elevadors i l’equipament, mobiliari de l’auditori.

Un referent en sostenibilitat

La futura seu del Disseny Hub Barcelona serà un edifici sostenible, segons l’estudi
desenvolupat per l’empresa SaAS. L’edifici té les següents característiques:

Estalvi d’energia

􀂃 S’adapta a la topografia per utilitzar les acumulacions d’energia del sòl per a mantenir
estable la temperatura interior tot l’any i reduir la demanda energètica en climatització.
􀂃 Pensat per a un clima mediterrani amb obertures protegides del sol per evitar el
sobreescalfament dels espais interiors.
􀂃 Totes les instal·lacions són d’alta eficiència energètica i tots els sistemes d’enllumenat
són de baix consum, amb làmpades fluorescents o leds, reduint un 60% el consum
elèctric de referència per il·luminació.
􀂃 Una instal·lació fotovoltaica en forma de pèrgola sobre coberta i integrada a la façana
sud subministrarà més del 85% de l’electricitat (més de 175.000 kWh anuals).
􀂃 La connexió a la xarxa existent de fred i calor urbana, Districlima, reduirà les emissions
de CO2 en climatització en més del 50% comparat amb una generació de calor i fred al
mateix edifici.
􀂃 El conjunt de mesures per a la reducció de la demanda energètica, la utilització
d’instal·lacions d’alta eficiència i la incorporació d’energies renovables per produir
electricitat permet aconseguir la lletra “A” en la classificació energètica (reducció del
70% del consum d’energia respecte de l’edifici de referència).
􀂃 L’energia total consumida per l’edifici en climatització i enllumenat es preveu de tan sols
22 kWh/m2 l’any, el que equival a no enviar a l’atmosfera més de 1.000 tones anuals de
CO2, el que produeixen unes 300 llars.

Estalvi d’aigua

􀂃 L’edifici aprofitarà l’aigua de la pluja i utilitzarà aigua freàtica per als usos on no calgui
l’aigua potable. També tindrà mecanismes de reducció de consum en tots els aparells.
􀂃 El conjunt d’accions d’estalvi i aprofitament d’aigües no de boca permet una reducció
prevista del consum d’aigua potable superior al 80%, més de 12.000 m3 anuals.
􀂃 El llac que envolta l’edifici, alimentat amb aigua freàtica, es transformarà en un biòtop
urbà eliminant el procés de cloració per una depuració natural mitjançant plantes
aquàtiques i el filtre de graves.

Altres aspectes sostenibles

􀂃 L’edifici aprofita els recursos minimitzant excavacions per l’adaptació al terreny existent,
utilitzant graves reciclades en les estructures de formigó i assegurant la procedència
dels metalls de forns amb alt percentatge de metalls reciclats.
􀂃 El projecte també contempla la creació d’espais saludables per a treballadors i visitants
gràcies a la tria de materials (evitant el PVC, utilitzant pintures ecològiques...), a la
prevenció a camps magnètics i elèctrics, radiacions diverses i una estricta supervisió
dels nivells de confort en temperatura, humitat, concentració de CO2, i altres molts
paràmetres.

Inici de les activitats

El Disseny Hub Barcelona (DHUB), el futur centre dedicat a promoure el coneixement, la comprensió i el bon ús del món del disseny, es presenta amb tres exposicions, “Turisme. Espais de Ficció”, “Cartells. Col·lecció Gabinet de les Arts Gràfiques” i “El Cos Vestit”, que es fan en dues seus temporals: el Palau Reial de Pedralbes i el Palau del Marquès de Llió. Aquests dos espais seran els centres neuràlgics del DHUB, que obrirà les seves portes al voltant del 2011 a l’edifici que MBM Arquitectes ha creat a la plaça de les Glòries. “Turisme. Espais de Ficció” i “Cartells. Col·lecció Gabinet de les Arts Gràfiques” es desenvolupen al Palau del Marquès de Llió.

8 de març i presentació II Congrés Dones de Barcelona

2009-03-05T14:27:00.009+01:00

Intervenció al Plenari de l'Ajuntament del Districte de Sant Martí de la consellera d'Esquerra Republicana de Catalunya en motiu de la commemoració del dia 8 de març i la convocatòria oficial del II Congrés de les Dones de Barcelona.

La data del 8 de març té per a nosaltres una importància cabdal ja que commemora una jornada de lluita en defensa de valors republicans: el dret a la igualtat i a la llibertat de tots els éssers humans des del respecte a les diferències individuals; el dret a decidir lliurement sobre el desenvolupament de tot el potencial de cada persona, sobre el propi cos i sobre tots els aspectes de la pròpia vida i des del respecte de la diversitat.

Entenem que la celebració del II Congrés de Dones de Barcelona ha de ser una eina d’enfortiment democràtic i amb aquest objectiu va ser impulsat per Esquerra la passada legislatura, des de la Regidoria de Dona i Drets Civils, com a continuació del 1r Congrés de Dones celebrat l’any 1999, que va significar un gran pas.

Les conclusions d’aquell congrés, les seves noranta dos propostes, han servit per poder configurar les politiques municipals adreçades a les dones, i han significat un avanç important en el llarg camí que encara ens queda fins a la plena igualtat entre dones i homes. A títol d‘exemple tenim, el Pla Municipal per a les Dones 2005-2009, l’Acord Ciutadà per una Barcelona lliure de violències, la recuperació d’espais per a les dones com ara l’espai Francesca Bonnemaison, etc…

No podem parlar del present i del futur sense tenir un record per a totes aquelles dones que ens han precedit, les dones anònimes que han treballat i continuen treballant en les associacions o aquelles que ho fan de forma individual, però també per aquelles dones que han tingut la responsabilitat de gestar polítiques i programes municipals des de la Regidoria de Dona o des de l’oposició, atès que sense totes elles avui no seriem on som.

Per això, mentre per una part ens felicitem per aquest II Congrés de Dones de Barcelona, espai de debat que ens ha de permetre continuar avançant cap a una societat amb plena igualtat d’oportunitats per a les dones i els homes, ens dolen profundament les disfuncions que em observat en el seu plantejament per part de l’actual equip de govern i el menysteniment de la feina feta amb anterioritat, tant per part de l’anterior regidora Pilar Vallugera que va engegar el projecte, com per part de les dones dels consells de districte que havien treballat les diferents ponències durant la passada legislatura.

Trobem a faltar una línia fonamental, la transversalització de gènere en la política, la inclusió de l’esbiaix de gènere en les polítiques de tots els àmbits, així es fa al Govern de la Generalitat i es així com entenem que hauria de ser en les polítiques municipals.

Ara per ara tal i com es planteja el II Congrés de Dones de Barcelona te mancances, aquestes ja foren posades de manifest pel Grup Municipal d’ ERC en el Plenari del mes de gener d’ enguany, essent molt cridanera la manca d’una taula de dones politiques representants o no dels grups municipals però representants dels partits polítics. Diem cridanera perquè per altra banda es preveuen taules amb presencia d’eurodiputades, de politiques representants de la Comissió de Dones del Consell de Municipis i Regions Europees, de la ministra d’igualtat, etc… i això vol dir que només es donarà una visió molt reduïda, limitada a l’àmbit de l’UE.

No pot oblidar-se que és en l’àmbit local on es duen a terme les polítiques actives més importants per a les dones. I que és en aquest àmbit més proper on les dones que s’hi dediquen a l’exercici de la política ho fan en major mesura com un grau més elevat de compromís ciutadà i de responsabilitat en l’exercici de la participació.

També es troba a faltar en l’informe de presentació del II Congrés un plantejament clar vers les dones joves i la seva participació en el congrés.

És per Això que demanem a l’Equip de Govern actual, responsable de celebrar el II Congrés de les Dones de Barcelona, que treballi defugint el sectarisme i l’adoctrinament, i es doni cabuda a totes les dones sense exclusions, a tota la pluralitat de pensaments i formes d’entendre les diferents realitats de les dones de Barcelona en tota la seva riquesa i diversitat i que evitin la utilització partidista d’aquest congrés, garantint el protagonisme de totes les ciutadanes de Barcelona.

Els alcaldes de Barcelona i Berlín inauguren la plaça Willy Brandt al Fòrum

2009-02-02T12:57:00.008+01:00

Sant Martí compta des d'avui amb un destacat espai en honor al guanyador del Nobel de la Pau, Willy Brandt. La regidora Ester Capella ha representat al Grup Municipal d'Esquerra en un emotiu acte on l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha inaugurat al costat de l'alcalde de Berlín, Klaus Wowereit, la plaça del Fòrum de Barcelona que porta el nom del canceller alemany.

S'ha destacat la importància de la figura de Brandt, qui va ser canceller de l'Alemanya Occidental, com a defensor dels drets humans, una persona "estimada a Barcelona". Amb aquesta plaça, la ciutat vol retre homenatge a una de les personalitats claus per a la construcció europea i la pau mundial.

Willy Brandt fou alcalde de Berlín i va afrontar la crisi de la construcció del Mur. Canceller alemany de 1969 a 1974, va destacar per la seva aposta pel diàleg i l'obertura a Alemanya Oriental. La seva política li va fer mereixedor del Premi Nòbel de la Pau, el 1971.

A més de Klaus Wowereit, alcalde de Berlín (a la fotografia amb la consellera d'Esquerra de Sant Martí), a l'acte també hi han participat destacades personalitats internacionals, com l'ambaixador de la República Federal Alemanya, Wolf-Ruthart Born.

Acte de commemoració del “Dia de la No Violència i la Pau”, al Parc Gandhi

2009-02-02T12:09:00.004+01:00

El passat divendres 30 de gener es va commemorar el “Dia de la No Violència i la Pau”, en homenatge a la figura de Gandhi, amb un acte als jardins que porten el seu nom, organitzat per la Federació Catalana d’ONG per la Pau.

Aquesta data commemora l'aniversari de la mort de Mohandas Karamchand Gandhi, profeta de la no violència. Destacades personalitats del moviment per la Pau van glosar la figura de

Gandhi, també conegut com a "mahatma" -ànima gran- qui no predicava una actitud passiva davant de la injustícia, sinó que predicava l'enfrontament mitjançant la no-violència activa.

Durant l'acte una coral va interpretar front el monument de Gandhi diverses peces en homenatge a la seva figura, i es van encendre espelmes per il·luminar l'home que es va rebel·lar contra la injustícia i per això va adoptar la resistència no-violenta com a forma de lluita i, sobretot, de model de vida.

Els Consells de Barri s’estendran a tot Barcelona a instàncies d’ERC

2008-11-28T12:17:00.006+01:00

Esquerra valora positivament l’anunci del govern municipal de voler estendre aquesta experiència a tot el territori per fer la “Barcelona dels barris”. No obstant això, Portabella considera que “no és un mecanisme de cordialitat política no explicar que l’impuls dels Consells de barri és una esmena d’Esquerra al PAM que apareix perfectament referenciada en l’article 1.7.

Portabella ha recordat que el primer districte on es van celebrar els Consells de Barri que ara s’estendran a tot Barcelona a proposta d’ERC va ser a l’Eixample quan aquest era presidit per Esquerra i a Gràcia amb el regidor republicà Ricard Martínez.

El president del grup municipal d’Esquerra ha dit que “entenem que sense els consells de barri no hi ha Barcelona dels barris possible i aquesta mesura de govern es fa a partir d’un acord amb Esquerra que, a més, ja es va presentar i aprovar el 2004 amb el tripartit a Barcelona”.

En un altre ordre de coses, Portabella ha anunciat que Esquerra ha introduït una esmena per què les parades d’ocellaires de les Rambles facin compliment de la ordenança després d’haver-se exhaurit el període de 5 anys de què disposaven les parades per donar alternatives al seu negoci.

Presentat a Sant Martí el llibre homenatge a Roc Boronat

2008-09-22T14:09:00.005+02:00

Aquest mes de setembre, pels volts de la diada, s'ha presentat al Districte de Sant Martí el llibre "Roc Boronat. El republicà que va fundar el Sindicat de Cecs"

Una biografia de Roc Boronat, impulsor del cupó dels cecs a Barcelona durant la II República espanyola, ret homenatge a aquest polític republicà i escriptor català i recupera de l'oblit el seu treball a favor de la dignitat de les persones cegues.

Els filòlegs Jordi Amat i Betsabé García, membres de la Unitat d'Estudis Biogràfics de la Universitat de Barcelona, han treballat durant un any en l'elaboració de la biografia de Roc Boronat (1897-1965), un dels principals impulsors del Sindicat de Cecs de Catalunya. El llibre Roc Boronat. El republicà que va fundar el Sindicat de Cecs de Catalunya ha estat editat per Pòrtic Testimonis amb l'auspici de l'ONCE, en record a les aportacions del polític republicà per dignificar la vida dels cecs en aquesta comunitat i també en altres punts d'Espanya.

Roc Boronat va ser "un republicà de primera hora", que ja abans de la proclamació de la II República en 1931 va estar implicat al costat de Francesc Macià en els fets de Prats de Molló, un intent d'invasió militar des del sud de França per proclamar la independència de Catalunya en 1926. Aquests fets van provocar el seu primer exili a França i a Bèlgica, d'on va tornar per ser un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) poques setmanes abans de les eleccions locals de 1931, que van comportar la implantació de la República, i va ser també el primer secretari d'aquest partit.

Aquest mateix any, Boronat va ser elegit per dirigir el recent creat Institut d'Assistència Obrera, que tenia per objectiu atendre als milers d'aturats que va deixar la finalització de les obres de l'Exposició Universal de 1929 a Barcelona. També va guanyar per oposició la plaça de comissari de Beneficència de l'Ajuntament de Barcelona en 1932, des d'on va lluitar per acabar amb la mendicitat als carrers.

Mentre ocupava aquest càrrec, Roc Boronat va entrar en contacte amb les associacions de cecs de la Ciutat Comtal, que li van demanar poder seguir demanant almoina o tocant música als carrers per subsistir. El treball conjunt amb aquestes associacions i amb el doctor Constantí Llambias, també militant d'ERC i impulsor de diverses mesures per buscar un mitjà de vida per als cecs, van quallar en la formació del Sindicat de Cecs de Catalunya, fundat el juliol de 1934.

Després va venir l'establiment d'un sorteig estable, "el cupó dels cecs" de Barcelona el juny d'aquell mateix any, a un preu de 10 cèntims, que va tenir un èxit immediat, ja que el primer dia que es va posar a la venda dos socis en van vendre 160.

ERC DESENCALLA L'APROVACIÓ INICIAL DEL PAM

2008-07-21T10:30:00.003+02:00

En la comissió de Presidència, Territori i Funció pública de l’Ajuntament de Barcelona del passat dimecres 16 de juliol, es va produir l’aprovació inicial del Pla d’Actuació Municipal 2008-2011. El vot favorable d’ERC permet continuar tramitant l’expedient del PAM que ha de seguir un procés d’exposició pública, presentació i negociació d’al·legacions formulades per entitats, ciutadans i grups municipals, fins a la proposta per a votar l’aprovació definitiva.

En la seva intervenció, la regidora-portaveu d’ERC, Ester Capella, va desgranar els motius que han propiciat aquest vot favorable a l’aprovació inicial després d’una exhaustiva negociació amb el govern municipal. Capella va destacar que “el PAM és un guió per a la bona gestió del dia da dia de la ciutat” i que “és un marc general del qual ens hem de dotar per llei” i no un llistat exhaustiu i inamovible de mesures.

ERC havia posat dues condicions prèvies per a poder parlar del PAM: l’existència d’un procés participatiu de la ciutadania i d’un procés de diàleg i negociació amb els grups municipals. Capella va destacar que “durant aquest any, des d’ERC hem fet una oposició constructiva, sense bloquejar el dia a dia” i per això “hem donat suport a allò que creiem que beneficia a la ciutadania i a Barcelona i ens hem oposat a aquelles actuacions que creiem que no ho fan”.

La portaveu del Grup Municipal d’ERC, va destacar en la seva intervenció, que “en aquests darrers mesos s’ha creat un marc de diàleg que ha permès fer avui, ara i aquí, una aprovació inicial, però el PAM caldrà aprovar-lo punt per punt i durant el mandat caldrà discutir el desenvolupament de cadascuna de les línies estratègiques i dels objectius”

En la negociació ERC ha fet una cinquantena aportacions per a l’aprovació inicial del PAM, en àmbits com l’economia, la política lingüístic i cultural, la capitalitat, la política social, els serveis a la ciutadania... , introduint actuacions com l’extensió de les escoles d’adults a tots els districtes de la ciutat, la consolidació dels Consolats de Mar com a ambaixades de Barcelona al món, l’augment d’inspectors als districtes, equipaments d’infància i gent gran, escoles bressol... Així mateix ERC introdueix un element important com són els indicadors periodificats de compliment del PAM, per tal de fer un seguiment acurat de les mesures previstes. Segons Ester Capella “aquestes aportacions actuals són importants per a poder fer l’aprovació inicial però encara queda camí per recórrer per a l’aprovació definitiva, tot està per fer i tot es possible”

En el context de crisi econòmica que afecta a l’economia mundial és bo que la ciutat tingui un Pla d’Acció Municipal com una eina de gestió, que eviti la paràlisi de la ciutat. Amb aquesta aprovació inicial ERC també vol treballar en la direcció de minimitzar els efectes de la crisi entre la ciutadania.

ERC possibilita l'inici de la tramitació del PAM

2008-07-16T17:37:00.005+02:00

El Programa d'Actuació Municipal, guió que reflexa les polítiques i estratègies que cal seguir en el govern de la ciutat, ha incorporat 50 propostes d'ERC

L'entesa entre ERC i el Govern municipal ha permès que el Programa d'Actuació Municipal (PAM) 2008-2011 s'hagi aprovat avui de manera inicial durant la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. El document entra ara en un procés d'informació pública que desembocarà en l'aprovació definitiva durant la sessió plenària del mes d'octubre

"ERC fa una política propositiva i una crítica constructiva", ha assenyalat la regidora portaveu del Grup Municipal d'Esquerra Ester Capella per explicar el suport del grup municipal a l'aprovació inicial del PAM.

El PAM s'aprovarà punt per punt i la proposta de document entra ara a una fase d'informació pública que desembocarà en l'aprovació definitiva que es durà a terme el proper mes d'octubre. El procés de participació que l'Ajuntament va dur a terme entre la ciutadania va recollir més de 80.000 aportacions.

Tant el grup municipal CiU com el grup municipal PP han lamentat el retràs en l'aprovació del PAM i han afirmat que hi ha paràlisi en el Govern municipal.

Els quatre eixos del PAM

El PAM s'estructura en quatre eixos que donen resposta als reptes de la ciutat. La cohesió social i la convivència, el desenvolupament econòmic de la ciutat, el medi ambient i la capitalitat de Barcelona són els quatre aspectes fonamentals que articulen aquest important document, full de ruta de l'actuació del Govern municipal.

COMENÇA EL DESMUNTATGE DEL TORTELL

2008-07-09T13:33:00.004+02:00

A partir d'aquest dimecres 9 de juliol s'inicien les obres de desmuntatge del tambor de les Glòries i es tancarà el trànsit viari i de vianants a l'interior de la plaça. Es manté el trànsit de vehicles d'entrada a Barcelona i de sortida per l'anella superior, però queda anul·lat el canvi de sentit per al trànsit de sortida a Barcelona.

Aquest és el primer pas per a la transformació de la plaça de les Glòries, on es crearà un gran parc rectangular envoltat d'edificis d'habitatges, oficines i nous equipaments.

La primera fase del desmuntatge del tambor de la plaça de les Glòries Catalanes, que s'allargarà fins al 24 d'agost, consistirà en l’eliminació dels talussos interiors, que comportarà l’eliminació de les rampes interiors de connexió entre els nivells superior i inferior, de la façana interior i del forjat intermig de la façana exterior.

Per iniciar aquestes tasques, la nit del 8 al 9 de juliol es tallaran els accessos a les rampes interiors, tant des de l’anell superior com des del nivell inferior. La mateixa nit també es bloquejarà el canvi de sentit sortida-entrada a ciutat per la part elevada, però es mantindrà obert un carril pel canvi de sentit entrada-sortida ciutat. Del 5 al 24 d’agost, s’ocuparà el carril interior de l’anell inferior de la plaça, mantenint l’amplada actual dels tres carrils restants.Es recomana utilitzar com a rutes alternatives al trànsit, els carrers de Padilla i l’avinguda Diagonal.

El pas de vianants a la zona es facilitarà en tot moment d'una manera efectiva i amb la major seguretat possible.En la segona fase, i en hores nocturnes s’iniciaran els treballs de desmuntatge dels plafons de la façana exterior. Els treballs en aquesta fase tindran una durada d’un mes aproximadament i començaran després de l'estiu.

El Govern iniciarà el novembre de 2008 les obres de la futura Casa de les Llengües de Can Ricart

2008-07-04T14:46:00.014+02:00

El Govern iniciarà el novembre de 2008 les obres de la futura Casa de les Llengües de Can Ricart de Barcelona, que estarà en funcionament el 2010. El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va presentar el projecte acompanyat del director de Linguamón-Casa de les Llengües, Antoni Mir, i de l’arquitecta responsable del projecte, Benedetta Tagliabue. Segons ha destacat el vicepresident, serà “un magínific equipament cultural del primer nivell que comportarà que el català sigui també una llengua de primera divisió a Catalunya i al món”.

La Casa de les Llengües serà un centre cultural adreçat a tots els públics i alhora un pol de recerca i innovació sobre llengües i gestió del multilingüisme per a professionals, investigadors i empreses. El recinte tindrà 5.000 metres quadrats de superfície i suposarà una inversió de 18 milions d’euros. El Govern aportarà 12 milions per a la rehabilitació de Can Ricart com a seu de la Casa de les Llengües, mentre que la museografia en costarà 6.

El projecte arquitectònic l’ha dissenyat l’arquitecta Benedetta Tagliabue, de l’estudi EMBT, mentre que la Fundació Barcelona Media (Universitat Pompeu Fabra) s’encarrega del projecte museològic. Es tractarà d’un equipament museístic avançat que presentarà la diversitat lingüística i el multilingüisme com un factor de riquesa i desenvolupament i garantirà estratègies d’entreteniment, educació i divulgació que connectin aquest tema amb l’oferta cultural de la ciutat de Barcelona i de Catalunya i amb els usuaris virtuals. És en aquest sentit que el vicepresident ha manifestat que el projecte permetrà “donar visibilitat a la llengua catalana al món i alhora donar des de Catalunya visibilitat a totes les llengües que es parlen al món i que el Govern conceb com a patrimioni de la humanitat”.

Josep-Lluís Carod-Rovira també ha destacat la idoneïtat de l’emplaçament, tenint en compte que el recinte fabril de Can Ricart és un edifici representatiu de l’arquitectura i del patrimoni industrial barceloní i català del segle XIX i, alhora, que es troba en ple centre del districte financer 22@Barcelona. L’edifici “permetrà dignificar un espai cridat a ser un dels referents tecnològics de Barcelona i de Catalunya”, ha explicat Josep-Lluís Carod-Rovira qui també ha dit que “vol ser una porta a la modernitat tecnològica a partir d’un tema clau com el multilingüisme”.

Any Internacional de les Llengües 2008

L’Organització de les Nacions Unides ha proclamat el 2008 Any Internacional de les Llengües, entenent el multilingüisme com un valor de la coexistència pacífica i la comprensió mútua. L’ONU reconeix, així, que les llengües representen un element indispensable per a la identitat de qualsevol individu i grup humà, i tenen una importància per aconseguir els sis objectius de l’Ensenyament per a Tothom (EPT) i els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM).

La convocatòria , amb la UNESCO com a institució líder, proposa actuacions a tot el món per donar visibilitat a les més de sis mil llengües del planeta i encoratjar-ne la promoció i la defensa. Per tal de dur a terme la seva tasca, la UNESCO convida els governs, el òrgans de les Nacions Unides, organitzacions de la vida social, institucions educatives, associacions de professionals a estimular el respecte, la promoció i la protecció de totes les llengües, sobretot d’aquelles en perill de desaparèixer, en totes i cada una de les situacions de la vida social i de la vida col·lectiva.

En paraules del Director General de la UNESCO, Koïchiro Matsuura, “sigui per mitjà d’iniciatives en el terreny educatiu, el ciberespai o mitjans intel·lectuals; sigui per mitjà de proteccions per salvaguardar les llengües en perill d’extinció o llur promoció com a eines d’integració social; o per mitjà d’investigar les relacions entre llengua i economia, entre la llengua i els coneixements indígenes o entre la llengua i la creació, cal difondre arreu la idea "les llengües compten!".”

Linguamón - Casa de les Llengües vol contribuir a l’Any Internacional de les Llengües amb un programa específic d'activitats.

El Ple de l’Ajuntament aprova per unanimitat la proposta d’ERC per l’aprofitament de les aigües pluvials

2008-05-08T11:09:00.008+02:00

La mesura aprovada, defensada per Portabella, té caràcter executiu i ha estat recolzada per tots els grups polítics.

La proposta consisteix en d’endegar una nova línia d’ajuts per aprofitar les aigües pluvials a través de la instal·lació de sistemes de recollida d’aigua i dipòsits als edificis de Barcelona.

La proposta preveu la instal·lació progressiva de dipòsits de recollida d’aigües pluvials als edificis municipals, tant als existents com als de nova construcció, així com al parc públic d’habitatge; i l’establiment d’una nova línia d’ajuts adreçats a les comunitats de propietaris per la col·locació d’aquestes estructures als immobles de la ciutat, per tal de recollir i aprofitar les aigües pluvials.

Fins el 30% d’estalvi d’aigua

El president del grup municipal d’Esquerra, Jordi Portabella, ha explicat que l’aigua recollida es podria utilitzar pel rec o per aigües grises i que significaria un estalvi de fins al 30% en els edificis, encara més important que el ja realitzat pels ciutadans.

Aquesta proposta ha estat defensada pel mateix Portabella com a necessària i significativa per “començar a vertebrar actuacions concretes i deixar de teoritzar per prendre una postura més proactiva en una qüestió de transcendència com l’aigua”.

A la ciutat de Barcelona, amb una pluviometria mitjana de 600 l/m2, en un edifici mitjà amb una superfície de captació de 100 m2 i un aprofitament de l’aigua recollida del 80% es poden utilitzar 48 mil litres/any. Segons els càlculs realitzats, en un edifici de 10 habitatges es podria arribar a estalviar entre el 25% i el 30% de l’aigua utilitzada en les cisternes dels wàters de tot l’edifici, xifra que es podria arribar a incrementar aplicant mesures de reducció de volum de les cisternes o instal·lant dobles cisternes.

Així, l’Ajuntament, a través de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà, podria obrir una nova línia de subvenció als propietaris que ho sol·licitin. A Barcelona, l’Ordenança del Medi Ambient Urbà no inclou cap referència a les aigües pluvials pel que fa a l’abastament d’aigua a la població per bé que diversos municipis disposen d’ordenances sobre l’aigua que inclouen la recuperació de les aigües pluvials com Sant Cugat, Teià o Vic.

ERC s’oposa a la creació d’una estructura d’alliberats polítics als districtes sense elecció directa dels consellers i conselleres

2008-04-16T14:23:00.002+02:00

La regidora d’ERC adscrita al districte de Sant Martí i portaveu del grup municipal a l’Ajuntament de Barcelona, Ester Capella, ha presentat aquesta setmana les al·legacions a la modificació del Títol II de les Normes reguladores del funcionament dels Districtes. En elles ERC s’oposa a la creació d’una estructura d’alliberats polítics als districtes sense que això vagi acompanyat una vertadera descentralització política de l’Ajuntament i un acostament de les decisions municipals a la ciutadania, per exemple, amb l’elecció directe dels consellers i conselleres dels districtes.

En les al·legacions ERC proposa que no s’implanti un règim de dedicació exclusiva o parcial dels Consellers i Conselleres i que tots ells tinguin la mateixa dedicació, tal com passa actualment, però que és dignifiquin les condicions de la seva tasca tant pel que fa a les dietes, actualitzant-ne la quantia i fent-les públiques i iguals per a tots les districtes, com als recursos materials, garantit un espai propi a la seu del districte i recursos suficients per atendre els ciutadans i ciutadanes.

El passat mes de febrer el grup municipal d’ERC ja es va posicionar en contra de la proposta de modificació de la reglamentació per part del govern bipartit, mitjançant el vot negatiu de la regidora Ester Capella a la seva aprovació inicial a la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. Així mateix durant aquest mes d’abril ERC ha votat en contra de l’informe preceptiu en els plenaris dels consells dels Districtes de la ciutat.

En paraules de la regidora Capella aquesta modificació que es pretén “és una operació de maquillatge que intenta disfressar una realitat : la manca de voluntat d’afrontar una reforma legislativa que permeti l’elecció directa del Conseller/consellera de Districte i per tant del Regidor/Regidora de Districte, i avançar així cap a una descentralització real de l’Ajuntament”.

Proposta d’ERC per garantir la protecció de la Torre del Fang

2008-04-09T02:04:00.002+02:00

El dissabte 29 de març, diverses entitats de Sant Martí varen “okupar” per unes hores, pacíficament i lúdica, la Torre del Fang, edifici històric catalogat com bé cultural d’interès local, la més alta protecció patrimonial de Barcelona, per celebrar-hi una jornada de festa reivindicativa.

La Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge va aprovar a finals del mes de gener la iniciativa d’Esquerra per crear una comissió de seguiment i protecció de l’edifici catalogat. Tots els grups sense excepció van aprovar la proposta d’ERC, defensada per regidor Ricard Martínez, per conservar i protegir la Torre del fang, edifici afectat pel traçat del Tren d’Alta Velocitat.

La proposició aprovada insta “la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya perquè vetli per la protecció de l’Edifici de la Torre del Fang, especialment en el transcurs de les obres previstes a la zona. En aquest sentit es proposa crear una comissió per fer el segument de la protecció de l’edifici amb la participació dels grups municipals i les entitats veïnals entre d’altres”.

La sorpresa va saltar quan , pocs dies després d’haver-se aprovat aquesta proposició per unanimitat, l’equip de govern va decidir incloure un Pla Especial Urbanístic Integral de la Torre de Fang, amb caràcter d’urgència, a l’ordre del dia del plenari del districte de Sant Andreu.

Encara que per pocs metres, el monument se situa dins del territori de Sant Andreu, tot i que Sant Martí, per raons històriques, continua tenint-hi la ubicació del seu arxiu històric, equipament municipal martinenc.

En documents d’aquest arxiu es recull la idea que el nom de Provençals es devia a la concessió d’aquestes terres als cortesans que acompanyaren Dolça de Provença a desposar-se amb Ramon Berenguer (s. XII), però l’aparició de documents anteriors a aquesta data invalida aquesta teoria. Tot i que seria més romàntic, degut a que la vida de Dolça de Provença queda lligada a tràgiques llegendes de trobadors enamorats, la Torre del Fang es creu que fou anteriorment loc de residència d’estiu dels Comtes de Provença.

L’edificació, sempre ha tingut presència en la nostra cultura local i nacional. En un discurs llegit en el Certamen Catalanista de Sant Martí de Provençals, l11 de novembre del 1886, Jacint Verdaguer expressava: “Quina impressió em feren aqueixos camps, no sé si diga jardins, que verds i florits s’escalonaven, de feixa en feixa, des de la mar al Guinardó (...) Vegí les portes de vostra antiga i hermosa església parroquial, adornades amb les ferradures del caall de Sant Martí; vegí el palau dels Comtes de Provença, per mal nom la Torre del Fang, amb ses finestres gòtiques, interessants i belles encara que mig espatllades; amb ses dues palmeres que li fan costat, una a cada banda de portal, conhortant-la de l’oblit dels homes i de la mudança del temps”.

L’any següent (1887), unes notes històriques de Joaquim Rivera Cuadreny recullen: “De la Torre del Fang, respecte a la seva primitiva construcció, hi ha molts parers. Mentre uns opinen que va construir-se a últims del segle XV, per l’arquitectura dels seus finestrals, altres asseguren que és més antiga que l’església de Sant Martí. No sabem si sofrí modificacions importants en aquest temps, peró sí, podem afirmar que els Srs. Rocabruna, a nosaltres mateixos ens digueren que poseïen el títol que acredita aquest segon parer. Inclinem-nos doncs per aquest, davant les paraules dels seus propietaris i sobretot per l’escut que presideix la principal de la casa que demostra ser del Comtat de Barcelona”.

Tot i els seus evidents orígens medievals, la torre del Fang fou posteriorment reconstruïda i es va suprimir amb les reformes la torre de guaita i defensa que no mancava a cap casa.

El palau es troba actualment mig ofegat pels edificis moderns que l’envolten. Avui, l’actual traçat del TAV posa en perill aquest testimoni de 1000 anys de la nostra història.

2008-04-09T01:48:00.006+02:00

La llegenda del cor menjat

2008-04-09T01:11:00.010+02:00

Diversos autors han recollit la història dels amors tràgics de la princesa Dolça de Provença entre les mil·lenàries parets d’argila de la Torre del Fang.

Ja Joan Amades (1840-1905), a la seva obra “Un viatge literari per les comarques de Catalunya” explica que “Ramon Berenguer va contraure matrimoni amb la princesa Dolça de Provença. En venir la dama a Catalunya, la van seguir un estol de cavallers provençals per fer-li companyia, perquè no s’enyorés de la seva terra. El comte els concedí terrenys i propietats prop de la ciutat, pel costat on hi havia la capelleta de Sant Martí, per la qual cosa aquell lloc prengué el nom de Sant Martí de Provençals. El comte hi construí també una casa de camp, encara subsistent, si bé molt reformada, situada prop del camí que avui mena de la ciutat a Montcada, i que té per nom la Torre del Fang. La dama provençal anava sovint a passar uns dies en aquella finca amb el propòsit de trobar-se més a la vora dels seus paisans i viure amb ells a l’estil de la seva terra”.

Recentment ha aparegut un excel·lent recull de biografies femenines, “Dames, reines, abadesses”, on la seva autora Elisenda Albertí explica així el tràgic final de la història:

“Durant les llargues absències del marit, Dolça es refugiava a la finca de Sant Martí, on retrobava la vida galant de la seva estimada Provença. Segons una antiga llegenda, la preferència de la comtessa per la casa de camp va fer sospitar el comte, que manà vigilar-la. Els espies van informar Ramon Berenguer que un trobador, jove i afectuós, sovint s’estava al peu de la finestra de Dolça i li dedicava cançons d’amor al so de la seva lira. El comte, enfurismat per la infidelitat, decidí venjar-se’n de la manera més cruel. Ordenà la detenció del jovencell, sense fer soroll ni aixecar sospites. Després manà que el matessin i li arrenquessin el cor, que fou guisat pel seu cuiner. A l’hora de l’àpat, el feu servir a l’esposa que, sense saber què era, se’l va menjar. Encara assaboria l’últim mos, quan el comte li preguntà si li havia agradat aquell nou plat. Ella respongué que l‘havia trobat deliciós i aleshores Ramon Berenguer li desvetllà el secret. Dolça, esgarrifada, jurà que mai més menjaria capa altra cosa, per tal de no profanar la boca per on havia passat el cor de l’estimat trobador. D’acord amb aquesta història Dolça, comtessa de Barcelona i Provença, hauria mort d’inanició. Sigui com sigui, traspassà el 1127, a l’edat de 32 anys.”

ERC alerta dels efectes sobre la contaminació atmosferica i la façana marítima que generaria una ampliació de la Ronda Litoral

2008-02-28T13:22:00.006+01:00

Portabella considera prioritari descongestionar les rondes de camions a través de tren i creu inacceptable endarrerir l’ample de via europeu per la sortida de mercaderies.

El president del grup municipal d’Esquerra a l’Ajuntament, Jordi Portabella, critica el projecte de l’Ajuntament per a l’ampliació de 4 carrils en viaductes a la Ronda Litoral per contraindicar-se en la politica ambiental de rebaixar els nivells de contaminació atmosfèrica i acústica així com pel seu impacte sobre la façana marítima de la ciutat. En aquest sentit, Portabella senyala com “inacceptable l’endarreriment que pateix la xarxa de tren en ample de via europeu per a la sortida de mercaderies”.

El criteri per descongestionar les rondes passa, segons el president d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, per “procurar que les mercaderies procedents del port surtin en tren i invertir en transport public per propiciar la connectivitat del territori reduint el pas del vehicle privat”.

Així, ERC considera prioritari “construir la linia fèrria per la sortida de mercaderies en comptes de doblar la capacitat dels vials per carretera la qual cosa només condueix a més col.lapse i més saturació amb unes terribles conseqüències sobre la contaminació atmosfèrica i ambiental de la ciutat”.

La política de l'actual Equip de Govern Municipal de Barcelona de construir grans infraestructures viàries destinades a facilitar l'accés dels vehicles particulars a la part central de la ciutat, a més de posar en qüestió la política de contenció de l'ús del vehicle particular a Barcelona, és contraria a les decisions preses en el Pacte per la Mobilitat, en el sentit d'apostar per una mobilitat sostenible i segura, que inclou el Pla de Mobilitat Urbana, actualment en fase d'aprovació i que preveu una reducció dels quilòmetres conduïts en vehicle privat, dintre del terme municipal.

Portabella critica el grup que forma govern amb el PSC, ICV, per la seva manca de coherència i per contradir-se constantment “en allò que diu i allò que finalment acaba fent” referint-se que el grup ecosocialista s’havia mostrat contrari tant pel que fa a l’ampliació dels vials de la Ronda com també al tunel viari sota la muntanya de Montjuïc.

Foto: René Burri